Aquest article s'anomena "Les tecnologies de la informació i de la comunicació i l'atenció a la diversitat", està dins la revista GUIX (n. 305) i va ser publicat al mes de Juny de l'any 2004. El seu autor és Jordi Quintana i l'article està compost per 8 pàgines. Una vegada establerts els criteris que s'han de tindre en compte per a fer una correcta atenció a la diversitat, l'autor fa una breu reflexió sobre els materials multimèdia i a Internet destinats a l'educació o al lleure, doncs molts d'ells "... es dirigeixen als usuaris i a les usuàries exclusivament en masculí..." i, a més a més, la majoria ens presenten un model de protagonista model (és a dir, el que actualment la gent sol entendre per 'normal'). Encara més, molts programes no consideren les necessitats educatives especials de les persones amb algun tipus de discapacitat. A més d'això, és als "... mitjans de comunicació on es donen les més altes segregacions i exclusions entre éssers humans"; és el lloc on més s'usen "... els estereotips de persones".
Tot seguit, l'autor comença la seva explicació de les TIC en l'educació d'alumnat amb necessitats educatives, i es que les TIC "... són un important conjunt d'eines, recursos i aplicacions altament interactives, versàtils, motivadores i gratificants que poden facilitar i potenciar la comunicació i l'expressió de l'alumnat, així com el seu aprenentatge i accés a la informació i a la cultura". I és per aquest extens, però reial motiu, pel que l'autor fa a continuacíó algunes consideracions i aplicacions de les TIC en l'educació de l'alumnat amb diferents tipus de discapacitats: psíquiques, sensorials i motrius.
En tercer, i últim lloc, l'autor fa menció de l'aplicació de les TIC a l'alumnat amb discapacitats motrius. En aquest àmbit les TIC tenen un paper més important, ja que algunes de les dificultats motrius associades a aquest tipus de discapacitat, poden ser reduïdes i compensades. Alguns dels recursos que es poden usar són els perifèrics d'entrada a l'ordinador, els simuladors de teclat o els teclats virtual.
Crec que aquest article està molt complet i que a més a més ens proporciona moltísima informació sobre les TIC aplicades als nens i nenes amb NEE, així com una llista molt llarga de recursos i aplicacions. Però he de dir que el que més m'ha agradat ha sigut tota la reflexió duta a terme per l'autor pel que fa als conceptes de diversitat i atenció a la diversitat, als mitjans de comunicació i a la necessària integració de les persones amb discapacitats.
2 comentaris:
Hola Carol :D
Antes de nada, me gustaría felicitarte por la página, en primer lugar, porque me parece muy atractiva y muy bien estructurada; y en segundo lugar me quiero disculpar por no escribir en "valencià", pero he perdido un poco la práctica. :P
Acabo de leer el artículo de la Revista "Guix" y me ha parecido muy interesante. Es cierto que, cada día la tecnología avanza a pasos de gigante, aunque no evoluciona tanto la accesibilidad a ésta.
Uno de los colectivos más afectados, entre otros, son las personas o niños discapacitados, o con algún tipo de minusvalía física o mental, pues parece que sigan en la edad de piedra.
Para TODOS los niños en general, la etapa de aprendizaje es la más importante, ya que son como esponjas, que absorben todo lo que les rodea. Por esto, considero que es muy importante acercar el mundo de los avances del futuro (ese que no está hecho sólo de piedra), a todos los niños y facilitándoles el camino a los que se lo encuentran con obstáculos.
Finalmente, quiero darte las gracias Carol, por recordarme que hay personas que conviven día tras día con dificultades tan funcionales que les impiden realizar cosas tan básicas para la sociedad, como navegar por Internet.
Muchas veces creemos que el mundo se nos cae encima por un contratiempo, y entonces es cuando te acuerdas de los niños hambrientos de África, o los hijos de la guerra de Irak, o los niños de tu calle que no pueden ir al baño solos.
Silvia Martínez Salazar
Hola Silvia! És bén cert tot el que dius al teu comentari. Jo també estic d'acord en que cada dia la tecnología avança més i més depressa però, és clar amb les persones amb Necessitats Educatives Especials no és tan fàcil avançar. En primer lloc perquè formen part d'un col·lectiu minoritari respecte a la gran quantitat de persones sense cap tipus de discapacitat, i en segon lloc, perquè els mitjans de comunicació ens han fet creure i caure en els estereotips, en un model de persona que no existeix.
Això dificulta molt que la gent s'involucre i participe en la creació de sistemes que permiteixen l'accés a les Noves Tecnologies, o simplement l'accés a llocs comuns o particulars, tals com la entrada d'alguna botiga o a alguna institució... Perquè al que estem acostumats és als estereotips de persones, i és clar les empreses no poden deixar de guanyar diners per tal de posar a l'avast de tothom unes eines tan beneficioses, per a les persones amb alguna discapacitat, com són les NNTT.
El què jo resaltaria de tota aquesta situació és la existència de persones amb idees noves, sense cap tipus de prejudicis i dispostes a ajudar i a crear nous sistemes, programes i perifèrics que permeten, cada vegada més, l'accessibilitat a les NNTT per part de les persones amb qualsevol tipus de dificultat.
Moltes gràcies per la teva aportació i pel teu comentari, doncs, m'ha fet reflexionar sobre la situació actual en la que ens trobem, i reflexionar és el primer pas per a donar-se compte de la realitat i de la necessitat d'actuar en la messura del possible.
Un salut i moltes gràcies de nou!
Publica un comentari a l'entrada